Benvinguts

Benvolguts lectors i lectores, benvinguts a Baidufes i “canicas”, un bloc que pretén ser l'espai de reflexió d'un mestre que comença, o que fa poc que camina: jo.

Abans de començar hauria d'explicar dos per què. El primer és el títol: Baldufes i “canicas”. L'he titulat així per varies raons: les baldufes són unes joguines que em fascinen. Fa poc que vaig començar a col·leccionar-les atret per la varietat i l'elegància dels seus girs i les lleis físiques que sustenten el seu moviment. La segona raó és perquè són dues coses a les que recordo haver jugat molt, de petit, al pati de la meva escola: l'escola Cossetània. A més a més, són joguines que aconsegueixen, durant unes setmanes o mesos, treure protagonisme a les pilotes de futbol. Durant aquest temps, en comptes de gols, xuts i “cabes”, els nens i nenes parlen de carioques, xines, perles, vitralls, trabucs... La tercera raó em servirà per poder explicar la paraula “canicas”. Ser perfectament que, en català correcte, direm bales i no “canicas”, però, ho sento molt, jo mai vaig jugar a bales. Al pati de la meva escola jugàvem a “canicas”.

El segon per què que vull explicar és el fet de començar el meu bloc amb un vídeo, un fragment de la pel·lícula “Lugares comunes”. De fet, aquest vídeo el vaig veure, fa poc, en la primera sessió d'un curs de formació i em va semblar que podia explicar bastant bé el que jo entenc que és educar i fer de mestre. De moment només puc donar aquestes pinzellades perquè, de fet, aquest bloc intentarà definir, en tots i cadascú dels seus articles, quin és el meu parer sobre la meva professió i, sobretot, com intento millorar, dia a dia, la meva pràctica.

Tanmateix, i com diu el protagonista, la meva feina té a veure amb mostrar, amb facilitar aprenentatges, amb acompanyar, amb crear situacions favorables que permetin aflorar les inquietuds dels nens i nenes sobre el món que els envolta, amb fixar-me en les possibilitats, i no les mancances, que hi ha a l'aula, en intentar gestionar l'arribada del grup a aquests “Lugares comunes”... En definitiva, la meva feina fa referència a l'art de poder acompanyar persones que el dia de demà puguin ser felices.