Curs de formador de formadors: presentació

La formació permanent dels mestres, i el professorat en general, hauria de ser un dels grans pilars del sistema educatiu. Ara bé, dintre d'aquesta formació, jo penso que és necessària un doble camí: per una banda aquell camí en el que com a persona individual i mestre vull aprofundir, és a dir, aquella formació que, directament, només repercuteix en mi. I per altra banda, aquell camí en el que pretén aprofundir un centre o un col·lectiu de persones amb un fi comú.

Penso que sovint, els centres educatius i, per extensió, tots els col·lectius de persones, obvien aquesta segona via de formació i, per tant, perden tot un seguit de possibilitats que revertiran de manera directa en la institució. Perquè és aquesta formació la que marca línia d'escola (o volum d'escola, com diuen en Cela i en Palou) i permet al centre traçar unes línies d'actuació i aprofundir en el projecte de centre i, per tant, en la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

Així doncs, crec que és important veure la importància que té que des de les direccions dels centres es promogui aquesta formació a nivell de claustre. Una formació que permeti fer reflexions i donar una altra mirada sobre la pràctica que es realitza a les aules. O més important encara, que ens permeti apropar las distància entre el que pensem i el que fem.

La formació en el si dels centres

Dintre dels centres, crec que també hi ha diferents tipus de pràctica reflexiva que ens permetrà anar guiant el nostre procés formatiu:

• Per una banda la reflexió individual, aquella que fem tots abans d'anar al llit o quan acabem l'avaluació d'un procés a l'aula.

• En segon lloc hi ha la reflexió compartida amb els companys de centre. Penso que és molt que els centres disposin, dintre de l'horari, d'espais de reflexió compartida entre mestres o de persones assessores que t'ajudin a encarar la dinàmica i els processos d'aula des d'un altra enfoc o mirada (sovint més experimentada). Aquesta figura et permet sentir-te acollit i acompanyat quan arribes a un centre nou; i et permet buscar suport quan tens dubtes (i tots en tenim) sobre alguna cosa de l'aula.

• En tercer i últim lloc, tornar a referir-me a la formació de claustre abans esmentada.

El formador de formadors

Jo penso que aquella persona que va a donar formació a centres o a claustres sencers ha de tenir present que es posa en un terreny si més no complicat i que ha de tenir clars certs aspectes:

1. Qui ha demanat aquesta formació?

És molt diferent que la formació sigui una demanda de claustre, és a dir, que tothom la visqui com una necessitat del centre (en aquest cas no hi hauria d'haver problemes); o que la formació sigui una demanda explícita de l'equip directiu o d'algun membre d'aquest, i que el claustre hi vagi obligat o escèptic. En aquest cas el formador ha d'anar en compte ja que, d'entrada, serà vist com l'enviat de l'equip directiu per dir-los com han de fer la feina. Ja hem begut oli.

2. Per què es vol aquesta formació?

   Penso que el tipus de demanda de formació també jugarà un paper important, ja que si la formació pretén formar en un aspecte molt concret serà molt diferent de si es busca un canvi radical en la pedagogia del centre destinatari.

3. Quin públic hi haurà?

   Conèixer la realitat del claustre també ens pot donar moltes pistes de com haurem d'actuar. No és el mateix un claustre on el 90% és gent amb la plaça definitiva i amb anys d'experiència en el centre, que un on el 75% dels mestres són interins i joves.

A partir d'aquí, les pautes d'actuació del formador van lligades a uns eixos comuns que en el dia de la presentació del curs, tant la Marga com la Maria Pau ens van fer notar.

Respecte a la primera, va ser interessant la faula de l'aligot per poder tenir clar que un formador de mestres ha de veure les possibilitats, i no les mancances, de tots els centres. Tots els centres poden, si volen, canviar i millorar. Per tant, el formador ha de ser aquella persona que sigui capaç d'orientar el grup cap a la mirada de les possibilitats. Però com deia la Maria pau, ha de fer-ho partint de la realitat del centre, generant expectatives positives i donant motius pel canvi.

Tanmateix, aquesta persona formadora ha d'intentar posar l'entorn apropiat perquè aquest canvi tingui èxit, perquè sinó el fracàs es pot convertir en l'excusa perfecte per continuar fent el que es feia fins ara. Per tant, la formació ha d'anar encaminada a fer petits canvis que vagin fent taca d'oli en els centres i que els permetin descobrir, a poc a poc, noves maneres de funcionar o noves estratègies pedagògiques. Ras i curt, hem d'assegurar l'èxit dels canvis.

Sobre la conferència de la Marga Teixidor, “Les competències de la persona formadora”, el que em va agradar més, i penso que tota persona formadora ha de tenir clara, és que s'ha d'acompanyar al centre però qui decideix és el centre. Crec que ni hem de caure en el parany de parlar com si tinguéssim la veritat absoluta, ni hem d'intentar intervenir en les seves decisions ni en les seves dinàmiques. Hem de tenir present que arribem a un entorn en el que desconeixem els corrents subterranis de relacions entre els seus membres i que, com deia ella, hem de facilitar un bon marc de relació i un llenguatge compartit que ens permeti, a nosaltres i a ells, reflexionar sobre la seva pràctica perquè siguin ells els que decideixin quin rumb han de seguir.