Ahir, dissabte 14 d'abril, vam fer la primera etapa de LA RUTA DE LES RETALLADES, la ruta cicloturista que pretén unir i donar visibilitat a les 10 escoles que hauran de tancar les portes, aquest curs o en els que segueixen, per culpar de les tisorades del govern central i, sobretot, de la Generalitat. Una ruta que pretén, de forma simbòlica i original, lluitar per l'escola pública de qualitat i demostrar que també en les reivindicacions es pot ser original i innovador.
Quan l'Oriol Cruells, el mentor de la Ruta, em va comentar que volia tirar endavant aquesta iniciativa, em va semblar dallò més entranyable. No podem negar que som aficionats al ciclisme, sinó no faríem aquest tipus de reivindicació, però també és ben cert que cadascú és creatiu i emprèn des dallò que li és més proper o que més li agrada. Dissabte, al arribar a la rambla Sant Jordi després de 100 km recorreguts, després de visitar dues escoles a Moja i al Vendrell, desprès d'haver compartit jornada amb uns magnífics pares de l'Escola Pasifae que ens feien de cotxe escombra i d'avituallament, després del Sol i de la pluja que ens vam trobar pel camí i després des les 4 hores d'alt de la bici, només puc dir que va ser una de les millors jornades de ciclisme que viscut a la meva vida.
Com a mínim, la jornada ciclista amb més sentit en la que he participat. Perquè ahir del que es tractava no era només de fer anar els pedals, sinó de fer visibles els centenars de famílies que l'any que ve hauran de canviar d'escoles, de fer visibles els i les mestres que no podran dur a terme el projecte que, estic segur, havien començat amb molta il·lusió, de protestar contra l'augment de ratios a les aules i la falta de recursos que farà baixar, de ben segur, la qualitat de l'ensenyament, de dir prou al desballestament de l'estat del Benestar, de dir-li a la senyora consellera que així no aconseguirem l'èxit educatiu dels nostres alumnes... Ras i curt: menys educació pública, menys país.
Però a més a més, la Ruta també és una lluita contra aquells que sempre pensen i diuen: "no cal protestar. Total, no servirà de res". Oi tant que serveix, serveix perquè se sàpiga que alguns no hi estem d'acord amb el que es fa en aquest país en nom de l'austeritat. Oi tant que serveix. Potser no canviarem les coses però potser aconseguirem que algú més s'aixequi de la cadira i digui prou.
En tot cas, ara, m'agradaria donar les gràcies a tots i totes les que heu fet possible la Ruta de les retallades, en especial a l'Oriol, i convidar-vos a seguir informats, fer difusió o participar de les següents etapes. Recordeu, dissabte que vé anem fins a Esparreguera a visitar l'escola Esparreguera II i amb final a les muntanyes de Montserrat.
Podeu seguir informats a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada