Model didàctic

En una societat canviant, global, complexa, plena de informació, de tecnologies que ens apropen al coneixement i de crisis financera, de valors i de orientació, quin paper ha de jugar l'escola? Quina és la seva finalitat? Quin ha de ser el marc d'actuació d'una institució que, segons es diu sempre, ha de formar els ciutadans del futur? Que potser ara no ho són? I en conseqüència, què s'ha d'ensenyar a les escoles? Com s'ha d'ensenyar? Quin model didàctic hauríem de tenir els mestres del present per respondre a aquesta societat? Aquestes són potser les preguntes claus del que representa ser mestre avui. I jo què en penso?

El paper de l'escola en la nostra societat

Jo sempre dic, i no me'n amago mai, que vinc del món de l'esplai. Gràcies al Drac Màgic, i a tots els que formaven aquella entitat en aquell moment – monitors, infants i famílies – vaig descobrir el meravellós món del lleure educatiu i voluntari. Lleure perquè es feia fora d'hores escolar i educatiu perquè tots i totes teníem clar que el que fèiem era educar. Però educar per què? Quin sentit tenia la nostra entitat dins de la societat. Això sempre va ser gran tema de debat al nostre esplai i jo penso que sempre vam tenir clar què fèiem i perquè ho fèiem. Peró i l'escola, s'ha fet aquestes preguntes? Doncs, sincerament, penso que algunes escoles no. Potser el dia a dia i la rutina se'ns menja massa hores i no disposem del temps necessari per parar-nos a pensar per què fem el que fem.

Com que vinc del món del lleure educatiu, sempre he arrossegat i arrossego la motxilla plena d'experiències i aprenentatges d'aquella època. Quan feia poc que era monitor, vaig descobrir que el nostre esplai formava part d'Esplac, un moviment que agrupava diversos esplais que compartíem un mateix ideari i que ens definíem laics. El cas és que Esplac també estava englobada dintre del Moviment Laic i Progressista, el lema del qual sempre em quedarà gravat: “Eduqueu-vos i sereu lliures, uniu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”. Des de llavors intento recordar sempre aquesta frase per poder tenir clar que vol dir educar i quina ha de ser la finalitat de l'escola. L'educació ha de ser un procés que permeti el creixement de persones lliures i emancipades, capaces de tenir una opinió pròpia i crítica del món que els envolta, capaces de prendre decisions lliures sobre la seva vida, compromeses amb la societat i amb les persones que la formen. I educar ha de ser l'art d'acompanyar en aquest creixement.

Fa uns dies, en el curs de l'ICE de l'Autoònoma, vam estar debatent al voltant de la frase d'en Philippe Meirieu: “La finalitat de l'educació és la instrucció i l'alliberament de tothom”. La frase és molt bona perquè aconsegueix mostrar-nos les dues vessants que ha de cuidar l'escola: per una banda donar instruments i capacitats per a que els infants puguin introduir-se en la cultura i la societat que els ha tocat viure; i de l'altre banda ha de permetre als infants desenvolupar idees i opinions pròpies per a poder opinar i ser crítics amb aquesta societat i, el que és més important, també ha de facilitar l'aprenentatge dels mecanismes que li permetran incidir en aquesta societat, canviar-la per fer-la millor. Per tant, a la frase d'en Meirieu, jo afegiria que la finalitat de l'Educació també és la transformació de la societat, i l'Escola ha de ser la institució que promogui aquest canvi a partir de la seva voluntat emancipadora sobre les persones que la conformen.

I per últim, l'escola ha promoure l'èxit educatiu. Però no un èxit entes com que tots els alumnes han d'arribar a un cert nivell d'aprenentatge, sinó amb l'objectiu que tothom se'n surti. L'escola no ha de recordar-te cada dia que vas malament perquè ets diferent dels altres, sinó que ha d'aprofitar les diferències presents a l'aula per avançar i perquè tots i totes puguem aprendre els uns dels altres.

I quin és el model didàctic adient a aquesta idea d'escola i d'educació

Repetint la pregunta que he fet abans: les escoles i els mestres s'han fet aquestes preguntes sobre la finalitat de l'escola i l'educació? Doncs, sincerament, penso que algunes escoles no. Potser el dia a dia i la rutina se'ns menja massa hores i no disposem del temps necessari per parar-nos a pensar per què fem allò què fem i per què ensenyem el què ensenyem. Perquè només que intentis ser una mica coherent amb la idea descrita anteriorment, veus, de seguida, que l'educació i l'escola tradicionals no poden ser les eines per tirar endavant un projecte així. A més a més, l'escola tradicional i els seus mètodes estan quedant tant alienats de la societat actual i, evidentment, la majoria dels alumnes que passen per la institució no entenen el perquè han d'estar allà aprenent coses que, a la vida real, no els serviran per res o, sí més no, ningú s'ha parat a explica-s'hi per què els hi serviran.

Així doncs, necessitem una altra manera d'ensenyar, un altre model didàctic, un altre pla que guii la nostra pràctica educativa i que respongui millor a les expectatives que ens hem marcat i que la societat ens exigeix. Com ens deia en Ramon Grau en una de les sessions, el nostre model didàctic el conformen:

• El marc normatiu

• Les nostres concepcions personals sobre el món educatiu i que abans he descrit.

• Les estratègies d'ensenyament i d'aprenentatge

• Els continguts curriculars

• Els dispositius d'avaluació

• La gestió d'aula.

• El context

És a dir, les idees, les interpretacions, i les decisions sobre aquests factors són els que decidiran el nostre procés d'aprenentatge.

En primer lloc, però, cal tenir clar que l'excusa del currículum ja no val. El nou currículum per competències ja no dóna suport al treball per unitats aïllades dels llibres de text. A més a més, si ens mirem el currículum, veurem que molt dels continguts presents en aquest llibres no surten en aquest marc normatiu.

Per tant, si volem treballar per competències, ajudar a crear persones emancipades, i promoure l'èxit educatiu, jo penso que haurem de tenir en compte, com a mínim, aquests factors:

- L'aprenentatge de la vida i de l'aula no poden estar separats: l'escola ha de ser una escola de la vida, ha de permetre viure situacions i moments que, més tard, han de ser transferibles a la vida real. Això ens durà al següent factor.

- Els aprenentatges han de tenir un sentit, han de ser funcionals. L'alumne ha de saber perquè fa allò que està fent. Això ajudarà a mantenir els alumnes i el grups connectats amb el món exterior.

- Per tant, els continguts presentats han de partir de problemes o qüestions sobre el món que ens envolta. A partir de l'estudi d'un món complex, es posen en joc unes habilitats i uns sabers que ens porten a uns aprenentatges complexos; uns aprenentatges que estan lligats amb el món real, que tenen sentit i que no estan separats per àrees de coneixement.

- Uns aprenentatges que, com que parteixen de situacions reals, de les inquietuds dels alumnes i que requereixen processos complexes, vinculen aprenentatges i emocions. Els aprenentatges i les emocions sempre van de bracet; costa molt aprendre sense sentir.

Per tant, l'escola i l'aula haurien de cuidar...

• El grup i el sentiment de pertinença: ens calen unes aules que comptin amb cadascun dels seus membres. Que cada alumne se senti part del grup i que senti que pot aportar coses al grup.

• Per tant, necessitem aules que cuidin la participació de les persones. I participar també vol dir decidir, incidir sobre el camí que prendrà el grup. El grup i les persones de l'aula han de tenir moments i espais per decidir sobre qüestions referents a ells i a l'escola.

• Necessitem aules on les persones se sentin segures, aules on les opinions de tots i totes se sentin respectades. Després, és evident que el grup, i el mestre, hauran de posar en valor aquestes opinions i debatre sobre quines aportacions fan avançar més el grup cap a la solució del problema, però aquesta argumentació també farà avançar al grup.

• D'això últim se'n desprèn la necessitat d'una aula que valori la diferència, no com un impediment sinó com una oportunitat de millorar entre tots. Per tant, una aula en els que els membres interactuen per avançar en els aprenentatges. Uns membres que confronten les seves idees i les refan.

• Per tant, necessitarem una aula que ofereixi estratègies d'aprenentatge que aprofitin aquestes diferències: petit grup, gran grup, tutoria entre iguals...

• Una aula que promou la conversa pública, en grup, i privada, un mateix, i que dóna temps per a que els seus membres refacin les seves interpretacions i representacions sobre el món.

• Una aula que ofereixi múltiples oportunitats perquè es pugui fer un ús amb sentit de les tecnologies. És a dir, que aquestes es facin servir per resoldre situacions d'aula, no com a una nova manera d'ensenyar el mateix que s'ha ensenyat sempre.

• Una aula que es preocupi sobre l'espai en el que es treballa. Necessitem una escola que aprofiti tots els espais de l'escola i de l'entorn per avançar, però també una aula que pensi com estem millor a l'aula en funció de cada activitat.

• Una escola que aprofiti tots els recursos de la societat: materials, humans... Una escola connectada amb la comunitat i amb l'entorn.

• Una aula que parla sobre el que es fa i sobre el que s'aprèn.

• Una aula que comunica el que fa. La comunicació dóna sentit a la feina de l'aula. Si investiguem sobre qualsevol cosa estem fent ciència, i el científics sempre comuniquen els seus avenços i les seves conclusions.

• Una aula que promou els valors democràtics. Per tant, una aula que dialoga, que debat, que opina, que argumenta i que avalua els seus propis processos.

I un equip de mestres que sap que, cada context, alumnat i grup necessiten un model didàctic nou.

I com aprofito jo això per a fer formació?

Doncs, com ens deien la Dolors Quinquer i el Ramon Grau, un grup d'adults no es diferència tant d'un grup d'infants. Si cuidem els aspectes que hem descrit anteriorment, i tenim clar que perquè un curs de formadors tingui èxit les idees que se'n deriven d'aquest s'han de transformar en accions, només ens quedarà seguir els passos descrits a continuació:

• Seqüenciar objectius i continguts.

• Decidir les estratègies d'ensenyament que farem servir.

• Decidir la gestió d'aula que en volem fer.

Ara bé, com ens va quedar clar en la sessió del Ramon, es poden fer vestits diferents amb els mateixos fils; en conseqüència, caldrà vigilar com seguim aquests passos per cuidar els aspectes que nosaltres volem tenir en compte.