El grup docent

A les meves classes, sempre m'agrada dir als alumnes que són un grup, o funcionen com a tal o no funcionen. O el conjunt de tots els membres del grup és feliç dins del grup o no hi ha grup i, per tant, ningú no és feliç. Aquest procés, ser un grup, no és gens fàcil, i més a segons quines edats, però poc a poc es va despertant la consciència grupal i, malgrat incidents i desavinences puntuals, la classe va avançant cap a l'estatus de grup. En una societat en la que, per una banda tot són rankings i competències, però que per l'altre les empreses cada cop més estant reclamant persones amb capacitat de cooperar i de treballar en equip, ens trobem davant d'una disjuntiva, quin camí agafem? Al meu parer la resposta és claríssima: cooperació.

Però què passa amb els mestres. A cada escola hi ha una colla de persones que es fan dir mestres, educadors, administratius, conserges... però que sovint no actuen com a grup, sinó que simplement actuen com a persones que, per sort o per desgràcia, han de conviure sota un mateix sostre un determinat nombre d'hores. I com passa en aquests casos, acaben sorgint problemes fruit d'aquesta convivència. I doncs, com podem ajudar a conduir aquestes persones cap a una dinàmica de grup, una dinàmica de cooperació que les ajudi a veure que: o funcionem com a grup, o no funcionem.

En aquest sentit, per poder liderar processos de convergència en el si de les sensibilitats del grup, potser cal tenir en compte alguns aspectes:

1. Repensar les nostres maneres de funcionar: és important que els grups de mestres reflexionem com ensenyem, però també com ens comuniquem i com ens organitzem. La creativitat a l'hora d'afrontar els problemes, així com de trobar solucions, ens ajudarà a buscar un altre encaix on tothom potser si trobi més gust. I no hem de tenir por a equivocar-nos, perquè si no estem disposats a equivocar-nos mai no podrem crear res millor i, en conseqüència, mai no podrem avançar.
2. Tanmateix, aquesta creativitat, aquest procés de canvi ha d'èsser també ben comunicat. Com ens explicava en Juli Palou i com escrivia Perrenoud en el seu article, les persones a vegades no responem a arguments racionals mentre aquests no facin canviar els nostres models o creences més profundes. Per tant, aquest procés de canvi ha d'anar acompanyat de situacions en les que les persones vagin, a poc a poc, canviant els models que han vestit la seva activitat durant tota la vida. Cal generar espais de comunicació en els que es pugui donar seguretat a les persones, que s'escoltin les seves pors i puguin ser compartides i es crein “nous marcs d'interpretació del que succeeix a les aules”. A més a més, aquesta comunicació ha de ser ben estructurada, on es generi un discurs sobre el grup en el que els seus membres en vegin les potencialitats. Com deia en Juli, aquest discurs no pot apel·lar només al càstig, no podem dir-li a un mestre que no es comporti així perquè sinó li tralari tralara, hem d'apel·lar, també a la seva intel·ligència i al seu altruisme. Cada membre del grup ha d'acabar veient el benefici d'un funcionament comú.
3. Tots tenim una funció diferent a l'escola, però tots som igual d'importants, i per tant, tots hem d'estar contents al lloc on treballem i amb les persones amb les que compartim un projecte. Això fa que aquest grup de persones funcioni com un grup com un sistema. I l'hem de cuidar. Hem de procurar cuidar les emocions d'aquest sistema, on tothom se senti reconegut però on tothom sàpiga quin és el seu lloc. És en aquest punt on ens pot ajudar la pedagogia sistèmica, a saber gestionar la diferència i a poder arreglar situacions de desequilibri en el grup.
   En definitiva, es tracta de cuidar el grup humà perquè tothom se senti part d'aquest i se'n senti orgullós de formar-ne part. Per tant, necessitem que la comunicació dins del sistema de xarxa de relacions de l'escola sigui de qualitat. I per això hem de ser creatius i capaços, com dèiem abans, de repensar l'escola.